No puc evitar-ho, sovint, quan estic a classe d'alemany, recordo quan estudiava BUP. No em vénen records de la Universitat ni de cap altra classe d'idiomes, sempre de l'escola. Me n'adono que realment vaig aprofitar poc les classes, els professors, els llibres, la possibilitat d'aprendre en general.
Recordo mirar el rellotge cada 5 minuts i desitjar que s'acabés el dia, recordo no escoltar massa, recordo pensar en el cap de setmana anterior o en el següent.
Ara que sóc a classe escoltant, agafant apunts, intentant comprendre, aprofitar fins l'últim segon, ara que repasso quan arribo a casa i em preparo la lliçó del dia següent, que estudio dia a dia i que quan arriba l'examen vull que realment medeixi el que he après, penso en aquells companys de classe que debien fer tot això mentre jo divagava i provava d'aprovar de qualsevol manera, sense interessar-me si aprenia o no. Penso molt en ells i en que les coses els han anat força bé, i ténen bones feines i la crisi els afecta poc. Em sento malament quan recordo que res m'interessava prou i que vaig tenir més sort de la que mereixia aprovant. I penso que m'agradaria tirar enrera i aprendre a divertir-me estudiant des d'aquell moment, cosa que vaig tardar dues carreres en saber fer.
Pequeño saltamontes, escucha:
ResponderEliminarHay un tiempo para soñar y otro para despertarse.
Un tiempo para jugar y otro para aprovechar lo que aprendimos jugando, sin darnos cuenta.
Muchos alumnos de BUP hacían lo que tú hiciste y por desgracia no aprobaron. A ellos no les bastaba la presencia en el aula para imbuirse de los conocimientos mínimos. Tú tuviste suerte. Llegaste a la universidad y no tuviste problemas, eso significa que algo más de lo que crees habías aprendido.
Aunque ahora no te serviría aquella actitud: los años impermeabilizan esa capa que, en la adolescencia,resulta fácil de atravesar por el conocimiento. Hoy haces algo que quieres hacer y gracias a ese lecho de aprendizajes inconscientes que tienes, aprendes y te lo pasas bien aprendiendo, que es lo mejor que puede pasar.
Acércate al ZEN y no lamentes nada contra lo que no puedas luchar.