Escriu més!

Escriu més al blog! M'heu dit alguna vegada. Digue'ns què fas!
No és tan fàcil... realment aquí la vida transcorre plàcida i gairebé no tinc anècdotes per explicar.
Els dies de diari em llevo amb son, amb mandreta i normalment amb poques ganes de sortir de l'escalforeta del llit al fred de l'habitació. Tot i que encenem l'estufa la veritat és que la diferència entre dins i fora del llit és moltíssima. Jo crec que només a casa la meva mare s'aconsegueix una fantàstica sensació d'escalfor a tot el pis durant tot l'hivern, és la sort de tenir una instal·lació de gas antiga, d'aquelles que "ja no es fan", i que sense gastar massa escalfa molt.
Quan aconsegueixo llevar-me ja veig que vaig justa per arribar a classe d'alemany. M'arreglo amb pressa i em prenc un cafè soluble mentre miro el resum de l'informatiu del matí. Si engego la TV i el resum ja ha acabat és que vaig més tard de l'habitual.
Repasso tot el que haig d'agafar: claus, moneder, apunts i llibre i el telèfon mòbil. M'asseguro que cap gat s'hagi quedat tancat en una habitació, "control de gats" li diu l'Oriol. Surto de casa i recorro els carrerons que em porten a la parada del bus, està tot just sortint del Casc Antic. Des d'allà tinc vistes al mar i cada dia me'l miro. És bonic poder-lo veure cada matí. Alguns dies li faig una fotografia. Semblen totes iguals, un carrer de quatre carrils amb el Mediterrani al fons i unes palmeres al costat. No sé per què sempre és una imatge que em resulta "antiga", com dels anys '60, m'agrada.
Mentre espero el bus (em serveixen el 1, el 15 i el 19) escric uns missatges de Bon Dia.  A la mama i a l'Oriol sempre, alguna vegada a algú més. Una amiga, alguna ex-companya de feina, algún familiar... m'agrada rebre les seves respostes i sentir-me "conectada" amb ells, saber que no estic sola.
La classe d'alemany em té força concentrada tota l'estona. Intento no perdre'm cap detall i aprofitar cada minut. Em miro una noia joveneta que es passa tota la classe escrivint pel mòbil i em mossego la llengua per no dir-li "aprofita ara, no deixis que se't faci tard! Segur que això que estàs xerrant amb els teus amics pot esperar una horeta".
En sortir de classe baixo passejant cap a casa. Normalment aprofito per fer alguna compra al mercat. Bistecs o peix habitualment, la resta ja ho agafem quan anem a fer la compra setmanal al super, però això crec que surt molt millor si ho agafo fresc.
Arribo a casa i m'asseguro que els gats estiguin bé, que tinguin aigua i la capsa de sorra estigui neta. Esmorzo i normalment em dutxo. Quan em rento el cap m'agrada allargar la dutxa d'aigua calenta, em costa sortir però sempre provo no acabar el calentador. És un altre moment en que penso en la fantàstica instal·lació de gas de casa la meva mare. Sovint penso, quan vagi allà em dutxaré una bona estona, sota un raig d'aigua potent i ben calent i sense por que s'acabi!
Després m'assec davant l'ordinador amb la TV de fons, a vegades la ràdio, però la ràdio em recorda més quan sóc en alguna oficina treballant i aprofito la TV ara que puc. Repasso el correu i busco ofertes de feina. M'apunto a totes les que puc. A vegades envio algún CV en fred... mai se sap quan es pot tenir sort, però en els temps que corren és difícil. Deixo passar l'estona fins a l'hora de dinar, perdo el temps, però em sento a gust... és allò que no podré fer quan trobi feina. Tot i que em sento un pelet culpable, no hi penso massa.
M'espanta una mica la situació tan complicada de l'atur del país i els meus quasi 40 anys, que no ajuden. Ja veurem com acaba tot plegat...
És aquesta l'hora en que, si se m'ocorre alguna cosa a dir, escric en aquest blog o en l'altre. Després, m'escalfo el dinar i dino veient noticies i quan acabo netejo bé la cuina.
La tarda l'aprofito fent deures, passant a net els apunts i preparant el sopar o el dinar del dia següent, encara que a vegades espero l'Oriol per a fer-ho. Quan ell arriba, fem cosetes mundanes com anar a comprar alguna coseta que ens falta o sortir a donar un tomb. Xerrem una miqueta de la seva feina o de les meves classes, de que estem contents amb la vida que tenim o de qualsevol cosa que sorgeixi (la dimissió del Papa, els partits del Barça, la corrupció política...) Així passa l'estona fins l'hora de sopar i, en acabar, de veure alguna sèrie. Si és cap de setmana, alguna película.
Són dies d'allò més plàcids, ja ho he dit, no hi ha massa diferència amb els que tindria a Barcelona, només que transcorren a Palma de Mallorca. I m'agrada.