Temps de visites

Sembla ser que tradicionalment el mes de febrer és l'època de l'any que menys visites rep l'illa de Mallorca. S'han acabat les visites nadalenques i encara no han començat les arribades de turistes que comporta el bon temps. Molts restaurants i establiments comercials aprofiten per fer vacances i, a més, les temperatures són les més baixes de l'any, així que no acompanyen.
Però a casa l'Oriol i la Cristina això no ha anat així. La setmana passada va venir-nos a veure la meva mama, i aquesta setmana el meu papa. A finals de mes tancarem el cercle amb la visita de la mama de l'Oriol. 
Ha estat divertit que ens vinguessin a veure. 
La mama va arribar un dimecres i es va quedar a l'habitació de convidats fins divendres. No va tenir sopar de benvinguda perquè va arribar el dia del partit de Copa del Rei Madrid/Barça, que vam anar a veure a un bareto amb altres seguidors d'aquí la zona (llàstima de "ES PAAAALO" del Xavi, hauriem pogut guanyar i la cosa va quedar en empat).
Al dia següent però, ens ho vam passar la mar de bé. Va acompanyar-me fins a l'acadèmia d'alemany i em va esperar fent un cafè mentre jo era a classe. Quan vaig sortir vam fer el meu recorregut habitual fins a casa, amb paradeta al Mercat de L'Olivar inclosa. Ella es va animar a comprar verdureta fresca i un rap boníssim, així que vam tornar carregades. Vam deixar la compra a casa i vam esmorzar una mica. En acabar, volteta turística: passejet per Sobre Murada fins a La Seu sota un sol esplèndid i després visita al barri de Santa Catalina, que jo gairebé tampoc coneixia. Pel que he sabut després alguns el consideren un barri de "yachties" (pronuncieu "iotis"), és a dir joves que treballen pels yates del Port. Alguns netejen coberta o arreglen peces o fan de "servei" en llargs viatges. Esperen pel barri per ser contractats i viuen aquí perque és un bon port per ells. No sé si realment és així, però això pensa la meva professora d'alemany i un parell de companyes, tot i que a mi em sòna com a idea desfassada. Si estés a Barcelona jo diria que és un barri de "Erasmus", ple de baretos petits i alguns restaurants turístics on, amb el bon temps, els carrers s'omplen de gent amb gots de plàstic a la mà.
Vam fer alguna compra i vam tornar cap a casa. Després d'un dinar de dieta vam decidir aprofitar el bon temps caminant pel Passeig Marítim cap a l'altra banda. Vam animar-nos a arribar fins Es Portitxol, que va encantar-nos. Sembla un antic poblet de pescadors però totalment rehabilitat i convertit en barri més aviat "estacional", almenys pel que fa a les cases de primera línea. Per la part de més enrera possiblement sigui diferent. Aquí els bars i restaurants semblaven de més nivell. Tots molt bonics i cuidats. Va ser una passejada molt agradable, vam xerrar força i ens vam cansar bastant, així que vam tornar en autobús i vam anar cap a Plaça España, on vam baixar per passejar cap a casa des del centre. 
Quan al dia següent vaig acompanyar-la al aeroport i vam despedir-nos vaig tenir l'agradable sensació d'haver passat dos dies perfectes :)
Quan encara no m'havia tornat a centrar en el dia a dia, dilluns al migdia, arribava el Papa. Vaig recollir-lo a l'aeroport i acompanyar-lo a l'hotel més proper, el Santa Clara, on ja havia fet reserva per una nit. Vam repetir el passeig cap a La Seu i el Barri de Santa Caterina, i vam tornar caminant pel centre, per trobar-nos a casa amb l'Oriol i anar tots tres a Es Portitxol en cotxe. Crec que mai més tornaré a estar per Palma amb els carrers tan buits! Temporada baixa i dilluns, ja ho va dir el Papa que a ell li agrada fer visites als llocs en èpoques en que no hi hagi ningú!
Vam fer una bona passejada, ja sense sol, des del Club Marítim d'Es Portitxol fins una mena d'estatua que hi ha al costat de la platja. El papa i jo vam comentar que ens recordava el Barri Marítim de Torredembarra si els anys l'haguessin tractat millor. Per sopar vam escollir un lloc que ja havíem vist amb la mama. El restaurant S'Eixerit, un lloc que, un cop dins, va resultar de més categoria que el senzill restaurant de tapes que jo havia imaginat. Vam menjar realment molt a gust i vam tornar cap a casa. 
Al matí següent, en tornar de classe, vam anar amb el papa al "xiringuito" pijo d'aquí a prop i vam passar-hi una bona horeta agradable. Quan va marxar, altre cop la sensació d'haver passat molt bones estones. 
Tinc la sort de tenir confiança i bon rollo amb els meus pares i de passar-ho bé junts!