Aniversari feliç

A l'octubre vaig fer-ne 40. Una edat que es pot dir que pesa bastant. A més, després de la malaltia del mes anterior, estava especialment sensible.
Però el dia va ser fantàstic i el recordaré tota la vida. Per la nit, just a les 00:00h, l'Oriol va ruixar-me amb paperets de confetti platejat per donar la benvinguda al dia. Al llevar-me em va portar un suc de taronja i just al deixar-me a l'autobus em va donar un regalet. Era un cremador d'essències molt bufó tot i que ell diu que ho va comprar al xino per fer una broma. Va ser graciós perque vaig obrir el paquet molt ràpid mentre ell em mirava des del cotxe, i en veure el que era amb prou feines ho vaig identificar!
Mentre era a la feina i rebia missatges d'amics i familiars, l'Oriol va enviar-me un link a una cançó molt alegre que ja sabia que m'alegraria, i és cert que em va encantar. A veure si a vosaltres també:

Per la tarda, quan vaig arribar a casa vaig tenir la més gran de les sorpreses. Esperant a l'ordinador hi havia una frase que deia: Cristina hem de parlar. A continuació hi havia un vídeo amb petits sketchs que havíen enviat moltíssims amics i familia. És preciós! Tothom s'ho va currar per gravar felicitacions i fer videos divertits i emotius. La veritat és que veient-lo no parava de plorar de tant emocionada que estava. Perdoneu que no el comparteixi, però és massa personal. Puc dir que la mama, els tiets, el Pol i l'Ari van fer una representació amb putxinel·lis casolans que portaven les seves fotografíes que fa riure moltíssim, en el pur estil "radio sabata i corbata"; el papa i tota la cosinada Sans van gravar un esbojarrat video on ells mateixos cantaven "Cris para ser feliz quiere un camión" i els Miskatonic Friends em van fer una parodia d'Abba cantant "Take a chance on me" que és per tronxar-se. Tothom s'hi va esforçar i realment va ser un regal meravellós, no crec que mai pugui fer saber a l'Oriol i la Bàrbara (que crec són els artífexs de la idea) tot el que em van fer sentir. Per segona vegada en poc temps (la primera va ser quan estava malalta) em vaig sentir molt estimada, i estic segura que sentir-se estimat és una de les coses que et pot arribar a fer més feliç.
Després del vídeo, quan encara tenia la cara plena de llàgrimes d'emoció, l'Oriol va donar-me el seu regal: un penjoll i unes arrecades a conjunt que són espectaculars! M'agraden moltíssim! Són dels colors ideals i conjunten amb tot. El pobre va haver de renunciar a un dels seus partits de futbol per comprar-ho sense que jo ho sabés!
Finalment, i per acabar el dia com es mereixia, vam anar a sopar a un restaurant del barri de Gènova que es diu "El Mussol" i que és un lloc romàntic, molt agradable i on ens van tractar de meravella i vam menjar molt bé!
M'emociono molt recordant el dia, sobre tot si penso en tota la gent que verdaderament es va currar vídeos d'una manera o d'una altra per fer-me sentir acompanyada i estimada. Sempre que hi penso se m'omplen els ulls de llàgrimes, i no tinc manera d'expressar amb paraules el que vaig sentir.