Escriu més!

Escriu més al blog! M'heu dit alguna vegada. Digue'ns què fas!
No és tan fàcil... realment aquí la vida transcorre plàcida i gairebé no tinc anècdotes per explicar.
Els dies de diari em llevo amb son, amb mandreta i normalment amb poques ganes de sortir de l'escalforeta del llit al fred de l'habitació. Tot i que encenem l'estufa la veritat és que la diferència entre dins i fora del llit és moltíssima. Jo crec que només a casa la meva mare s'aconsegueix una fantàstica sensació d'escalfor a tot el pis durant tot l'hivern, és la sort de tenir una instal·lació de gas antiga, d'aquelles que "ja no es fan", i que sense gastar massa escalfa molt.
Quan aconsegueixo llevar-me ja veig que vaig justa per arribar a classe d'alemany. M'arreglo amb pressa i em prenc un cafè soluble mentre miro el resum de l'informatiu del matí. Si engego la TV i el resum ja ha acabat és que vaig més tard de l'habitual.
Repasso tot el que haig d'agafar: claus, moneder, apunts i llibre i el telèfon mòbil. M'asseguro que cap gat s'hagi quedat tancat en una habitació, "control de gats" li diu l'Oriol. Surto de casa i recorro els carrerons que em porten a la parada del bus, està tot just sortint del Casc Antic. Des d'allà tinc vistes al mar i cada dia me'l miro. És bonic poder-lo veure cada matí. Alguns dies li faig una fotografia. Semblen totes iguals, un carrer de quatre carrils amb el Mediterrani al fons i unes palmeres al costat. No sé per què sempre és una imatge que em resulta "antiga", com dels anys '60, m'agrada.
Mentre espero el bus (em serveixen el 1, el 15 i el 19) escric uns missatges de Bon Dia.  A la mama i a l'Oriol sempre, alguna vegada a algú més. Una amiga, alguna ex-companya de feina, algún familiar... m'agrada rebre les seves respostes i sentir-me "conectada" amb ells, saber que no estic sola.
La classe d'alemany em té força concentrada tota l'estona. Intento no perdre'm cap detall i aprofitar cada minut. Em miro una noia joveneta que es passa tota la classe escrivint pel mòbil i em mossego la llengua per no dir-li "aprofita ara, no deixis que se't faci tard! Segur que això que estàs xerrant amb els teus amics pot esperar una horeta".
En sortir de classe baixo passejant cap a casa. Normalment aprofito per fer alguna compra al mercat. Bistecs o peix habitualment, la resta ja ho agafem quan anem a fer la compra setmanal al super, però això crec que surt molt millor si ho agafo fresc.
Arribo a casa i m'asseguro que els gats estiguin bé, que tinguin aigua i la capsa de sorra estigui neta. Esmorzo i normalment em dutxo. Quan em rento el cap m'agrada allargar la dutxa d'aigua calenta, em costa sortir però sempre provo no acabar el calentador. És un altre moment en que penso en la fantàstica instal·lació de gas de casa la meva mare. Sovint penso, quan vagi allà em dutxaré una bona estona, sota un raig d'aigua potent i ben calent i sense por que s'acabi!
Després m'assec davant l'ordinador amb la TV de fons, a vegades la ràdio, però la ràdio em recorda més quan sóc en alguna oficina treballant i aprofito la TV ara que puc. Repasso el correu i busco ofertes de feina. M'apunto a totes les que puc. A vegades envio algún CV en fred... mai se sap quan es pot tenir sort, però en els temps que corren és difícil. Deixo passar l'estona fins a l'hora de dinar, perdo el temps, però em sento a gust... és allò que no podré fer quan trobi feina. Tot i que em sento un pelet culpable, no hi penso massa.
M'espanta una mica la situació tan complicada de l'atur del país i els meus quasi 40 anys, que no ajuden. Ja veurem com acaba tot plegat...
És aquesta l'hora en que, si se m'ocorre alguna cosa a dir, escric en aquest blog o en l'altre. Després, m'escalfo el dinar i dino veient noticies i quan acabo netejo bé la cuina.
La tarda l'aprofito fent deures, passant a net els apunts i preparant el sopar o el dinar del dia següent, encara que a vegades espero l'Oriol per a fer-ho. Quan ell arriba, fem cosetes mundanes com anar a comprar alguna coseta que ens falta o sortir a donar un tomb. Xerrem una miqueta de la seva feina o de les meves classes, de que estem contents amb la vida que tenim o de qualsevol cosa que sorgeixi (la dimissió del Papa, els partits del Barça, la corrupció política...) Així passa l'estona fins l'hora de sopar i, en acabar, de veure alguna sèrie. Si és cap de setmana, alguna película.
Són dies d'allò més plàcids, ja ho he dit, no hi ha massa diferència amb els que tindria a Barcelona, només que transcorren a Palma de Mallorca. I m'agrada.

Petit penediment

No puc evitar-ho, sovint, quan estic a classe d'alemany, recordo quan estudiava BUP. No em vénen records de la Universitat ni de cap altra classe d'idiomes, sempre de l'escola. Me n'adono que realment vaig aprofitar poc les classes, els professors, els llibres, la possibilitat d'aprendre en general.
Recordo mirar el rellotge cada 5 minuts i desitjar que s'acabés el dia, recordo no escoltar massa, recordo pensar en el cap de setmana anterior o en el següent.
Ara que sóc a classe escoltant, agafant apunts, intentant comprendre, aprofitar fins l'últim segon, ara que repasso quan arribo a casa i em preparo la lliçó del dia següent, que estudio dia a dia i que quan arriba l'examen vull que realment medeixi el que he après, penso en aquells companys de classe que debien fer tot això mentre jo divagava i provava d'aprovar de qualsevol manera, sense interessar-me si aprenia o no. Penso molt en ells i en que les coses els han anat força bé, i ténen bones feines i la crisi els afecta poc. Em sento malament quan recordo que res m'interessava prou i que vaig tenir més sort de la que mereixia aprovant. I penso que m'agradaria tirar enrera i aprendre a divertir-me estudiant des d'aquell moment, cosa que vaig tardar dues carreres en saber fer.

Temps de visites

Sembla ser que tradicionalment el mes de febrer és l'època de l'any que menys visites rep l'illa de Mallorca. S'han acabat les visites nadalenques i encara no han començat les arribades de turistes que comporta el bon temps. Molts restaurants i establiments comercials aprofiten per fer vacances i, a més, les temperatures són les més baixes de l'any, així que no acompanyen.
Però a casa l'Oriol i la Cristina això no ha anat així. La setmana passada va venir-nos a veure la meva mama, i aquesta setmana el meu papa. A finals de mes tancarem el cercle amb la visita de la mama de l'Oriol. 
Ha estat divertit que ens vinguessin a veure. 
La mama va arribar un dimecres i es va quedar a l'habitació de convidats fins divendres. No va tenir sopar de benvinguda perquè va arribar el dia del partit de Copa del Rei Madrid/Barça, que vam anar a veure a un bareto amb altres seguidors d'aquí la zona (llàstima de "ES PAAAALO" del Xavi, hauriem pogut guanyar i la cosa va quedar en empat).
Al dia següent però, ens ho vam passar la mar de bé. Va acompanyar-me fins a l'acadèmia d'alemany i em va esperar fent un cafè mentre jo era a classe. Quan vaig sortir vam fer el meu recorregut habitual fins a casa, amb paradeta al Mercat de L'Olivar inclosa. Ella es va animar a comprar verdureta fresca i un rap boníssim, així que vam tornar carregades. Vam deixar la compra a casa i vam esmorzar una mica. En acabar, volteta turística: passejet per Sobre Murada fins a La Seu sota un sol esplèndid i després visita al barri de Santa Catalina, que jo gairebé tampoc coneixia. Pel que he sabut després alguns el consideren un barri de "yachties" (pronuncieu "iotis"), és a dir joves que treballen pels yates del Port. Alguns netejen coberta o arreglen peces o fan de "servei" en llargs viatges. Esperen pel barri per ser contractats i viuen aquí perque és un bon port per ells. No sé si realment és així, però això pensa la meva professora d'alemany i un parell de companyes, tot i que a mi em sòna com a idea desfassada. Si estés a Barcelona jo diria que és un barri de "Erasmus", ple de baretos petits i alguns restaurants turístics on, amb el bon temps, els carrers s'omplen de gent amb gots de plàstic a la mà.
Vam fer alguna compra i vam tornar cap a casa. Després d'un dinar de dieta vam decidir aprofitar el bon temps caminant pel Passeig Marítim cap a l'altra banda. Vam animar-nos a arribar fins Es Portitxol, que va encantar-nos. Sembla un antic poblet de pescadors però totalment rehabilitat i convertit en barri més aviat "estacional", almenys pel que fa a les cases de primera línea. Per la part de més enrera possiblement sigui diferent. Aquí els bars i restaurants semblaven de més nivell. Tots molt bonics i cuidats. Va ser una passejada molt agradable, vam xerrar força i ens vam cansar bastant, així que vam tornar en autobús i vam anar cap a Plaça España, on vam baixar per passejar cap a casa des del centre. 
Quan al dia següent vaig acompanyar-la al aeroport i vam despedir-nos vaig tenir l'agradable sensació d'haver passat dos dies perfectes :)
Quan encara no m'havia tornat a centrar en el dia a dia, dilluns al migdia, arribava el Papa. Vaig recollir-lo a l'aeroport i acompanyar-lo a l'hotel més proper, el Santa Clara, on ja havia fet reserva per una nit. Vam repetir el passeig cap a La Seu i el Barri de Santa Caterina, i vam tornar caminant pel centre, per trobar-nos a casa amb l'Oriol i anar tots tres a Es Portitxol en cotxe. Crec que mai més tornaré a estar per Palma amb els carrers tan buits! Temporada baixa i dilluns, ja ho va dir el Papa que a ell li agrada fer visites als llocs en èpoques en que no hi hagi ningú!
Vam fer una bona passejada, ja sense sol, des del Club Marítim d'Es Portitxol fins una mena d'estatua que hi ha al costat de la platja. El papa i jo vam comentar que ens recordava el Barri Marítim de Torredembarra si els anys l'haguessin tractat millor. Per sopar vam escollir un lloc que ja havíem vist amb la mama. El restaurant S'Eixerit, un lloc que, un cop dins, va resultar de més categoria que el senzill restaurant de tapes que jo havia imaginat. Vam menjar realment molt a gust i vam tornar cap a casa. 
Al matí següent, en tornar de classe, vam anar amb el papa al "xiringuito" pijo d'aquí a prop i vam passar-hi una bona horeta agradable. Quan va marxar, altre cop la sensació d'haver passat molt bones estones. 
Tinc la sort de tenir confiança i bon rollo amb els meus pares i de passar-ho bé junts!