La fuga

Divendres passat la Misi es va escapar.
Per qui no ho sàpiga, aquí a Palma, l'Oriol i jo convivim amb un gat i una gata: el Titu i la Misi. Ja vivien amb ell a Barcelona, i són un dels principals motius que jo no hagi pogut portar-me l'Helva, la meva gossa dàlmata sorda.
El Titu és un gat força tranquil, fill d'una de les gates del Pep i d'un preciós gat persa. És de color taronja i de pèl llarg i suau. S'assembla al Garfield. Bàsicament està tot el dia tirat per algún racó.
La Misi és una gata que sembla siamesa, però segons va dir-me la Kris de Cookiteca que en té una igual, sembla més una raça que es diu "balinesa" i que tenen el pelatge i el color d'ulls dels siamesos però són més petits de tamany. A mi em fa carinyo perquè és tan petitona, però per altra banda cada matí la odio perque és hiperactiva. De matinada comença a correr pel pis i sovint a saltar sobre el llit, ens desperta i no ens deixa acabar de dormir bé. És especialista en activar aquest modus-activitat quan queden pocs minuts perque soni el despertador.
Bé, doncs el divendres la Misi es va escapar. Concretament, va ser la nit de dijous a divendres. Feia molta calor i vam decidir dormir amb la finestra totalment oberta. Quan em vaig llevar no la vaig veure, però no vaig donar-li importància, pensava que estaria al menjador. Quan vaig haver-me dutxat i ja es llevaven l'Oriol i la mama (que just havia de marxar cap a l'aeroport al cap d'una estona), vaig comentar-los que creia que la Misi no hi era. Vam buscar per tot el pis, però de seguida vam tenir la certesa que la finestra oberta havia estat una temptació massa gran per a ella.
Per sort, era l'últim dia de vacances de l'Oriol, i va poder buscar-la pel barri durant tot el matí. Dic per sort ja que hauria estat més angoixant haver de marxar a treballar, però la búsqueda va resultar infructuosa.
A la tarda l'Oriol va venir-me a buscar a la feina per sorpresa (què guai! així no vaig haver de tornar en el fastigós autobús ple d'alemanys suats que tornen de la platja). Vam passar per casa i vam anar a comprar doncs teniem la nevera buida. Vam anar a El Corte Inglés, que resulta més agradable que el Carrefour o el Mercadona i, a més, tanca més tard. Vam arribar a casa a quarts d'onze, vam ordenar la compra i vam sortir a donar una volta.
Pensavem que al fer menys calor potser seria més fàcil que la Misi es bellugués i poder-la trobar. Vam tenir sort. El primer lloc on ens vam dirigir va ser a tirar les escombraries i vam posar-nos a mirar per sota els cotxes de prop dels containers. Jo no vaig veure res, però l'Oriol va sentir un miol fluixet i va començar a cridar-la. De seguida, al costat d'una roda, va aparèixer el caparró color beige i negre de la gata. Es va deixar agafar, però es va escapolir i va tornar allà on era. Aquí vam iniciar una persecució ella per sota la fila de cotxes i nosaltres pel costat, fins que la fila es va acabar i la vam enganxar fort i portar cap a casa.
Semblava cansada, però no nerviosa ni alterada. Això sí, té totes les ungles trencades, potser de la caiguda per la finestra, potser d'intentar pujar a casa per la paret, potser de qualsevol aventura que va viure durant la seva fuga.
Tot va bé si acaba bé, però esperem que no es repeteixi!!!