El Portitxol més autèntic

Hem estat per diversos restaurants de Palma, la majoria m'han agradat, alguns més alguns menys però de quasi tots he sortit satisfeta. Ahir però, vam anar a un del que vaig sortir MOLT satisfeta, perquè era super autèntic. Es tracta del restaurant del Club Nàutic Portitxol. És el típic edifici antic amb cambrers que van amb pantalons negres i camisa blanca, molt atents i de bon humor. Potser en algún moment el lloc es va considerar de tapes, així baratetes, però ja se sap que aquests últims anys han guanyat molt valor i cal dir que ara costen una mica caretes, però són molt autèntiques i estan ben fetes i el peix és molt bo. Vam demanar xipirons rebossats, unes truitetes de xanquet, xirles i boquerons fregits. Tot boníssim! I les postres, una mousse de llet, també em van encantar!
L'ambient era totalment d'aquí, potser hi havia algún guiri perdut, però en general a Portitxol n'hi ha pocs i en aquest lloc menys. La "guinda" la posava un duet de dos senyors amb un sintetizador cantant cançons com "Gavilán o paloma", "Eva María se fue" i grans temes de Julio Iglesias! Suuuuper autèntic! A més hi havia algunes parelles d'aquestes "d'acadèmia" que van sortir a ballar. Jo també hauria volgut però la "pista" estava molt a la vista i hi faltava més ambient.
M'ho vaig passar tan bé!
No vull desmerèixer altres llocs on hem sopat perque també n'hi ha hagut de molt bons, però la majoria són de tapes més innovadores, bombons de morcilla, mousse caramelitzada de foie i aquest estil... boníssim, eh! però és un altre tipus de cuina que, encara que sembli impossible, aquí a Palma és més econòmica!

Mestres del bricolatge

Ja fa nou mesos que tenim el pis llogat, però va caldre que vingués la mama per descobrir que la tuberia de la pica de la cuina rajava tant o més que l'aixeta.

La reparació semblava senzilla, hi havia una arandela trencada i s'havia de substituir per una altra en bones condicions. 

Però res és el que sembla: vam anar al Leroy Merlin i no tenien cap arandela similar, tampoc al Bauhaus. Vam aconseguir l'adreça d'uns majoristes de lampisteria i almenys ells sabien què era aquell troç de plàstic. Però no en tenien cap d'igual. Ens en van vendre dos de similars.

Un cop vam arribar a casa vam decidir posar la peça més gran de les dues que havíem comprat. Preu per preu sabates grosses! Resultat: la tuberia seguia rajant. Vam desmuntar-la altra vegada i vam colocar la peça petita. Resultat: la tuberia seguia rajant. Va ser en aquest punt quan vam adonar-nos de que l'aigua no queia per la part on hi havia l'arandela, si no des de més amunt, i que quan pressionaven la tuberia cap a dalt deixava de rajar. 

Ara mateix la tuberia està subjectada amb cinta americana lligada amb nusos per a que aguanti en la posició que no raja. A veure... l'èxit no és absolut. Cau alguna goteta. Tot i això hem fet proves, fins i tot una rentadorada (sí... la rentadora també desaigua per allà), i sembla que tot va bé, només alguna goteta despistada encara cau. I és que som uns mestres del bricolatge!

La fuga

Divendres passat la Misi es va escapar.
Per qui no ho sàpiga, aquí a Palma, l'Oriol i jo convivim amb un gat i una gata: el Titu i la Misi. Ja vivien amb ell a Barcelona, i són un dels principals motius que jo no hagi pogut portar-me l'Helva, la meva gossa dàlmata sorda.
El Titu és un gat força tranquil, fill d'una de les gates del Pep i d'un preciós gat persa. És de color taronja i de pèl llarg i suau. S'assembla al Garfield. Bàsicament està tot el dia tirat per algún racó.
La Misi és una gata que sembla siamesa, però segons va dir-me la Kris de Cookiteca que en té una igual, sembla més una raça que es diu "balinesa" i que tenen el pelatge i el color d'ulls dels siamesos però són més petits de tamany. A mi em fa carinyo perquè és tan petitona, però per altra banda cada matí la odio perque és hiperactiva. De matinada comença a correr pel pis i sovint a saltar sobre el llit, ens desperta i no ens deixa acabar de dormir bé. És especialista en activar aquest modus-activitat quan queden pocs minuts perque soni el despertador.
Bé, doncs el divendres la Misi es va escapar. Concretament, va ser la nit de dijous a divendres. Feia molta calor i vam decidir dormir amb la finestra totalment oberta. Quan em vaig llevar no la vaig veure, però no vaig donar-li importància, pensava que estaria al menjador. Quan vaig haver-me dutxat i ja es llevaven l'Oriol i la mama (que just havia de marxar cap a l'aeroport al cap d'una estona), vaig comentar-los que creia que la Misi no hi era. Vam buscar per tot el pis, però de seguida vam tenir la certesa que la finestra oberta havia estat una temptació massa gran per a ella.
Per sort, era l'últim dia de vacances de l'Oriol, i va poder buscar-la pel barri durant tot el matí. Dic per sort ja que hauria estat més angoixant haver de marxar a treballar, però la búsqueda va resultar infructuosa.
A la tarda l'Oriol va venir-me a buscar a la feina per sorpresa (què guai! així no vaig haver de tornar en el fastigós autobús ple d'alemanys suats que tornen de la platja). Vam passar per casa i vam anar a comprar doncs teniem la nevera buida. Vam anar a El Corte Inglés, que resulta més agradable que el Carrefour o el Mercadona i, a més, tanca més tard. Vam arribar a casa a quarts d'onze, vam ordenar la compra i vam sortir a donar una volta.
Pensavem que al fer menys calor potser seria més fàcil que la Misi es bellugués i poder-la trobar. Vam tenir sort. El primer lloc on ens vam dirigir va ser a tirar les escombraries i vam posar-nos a mirar per sota els cotxes de prop dels containers. Jo no vaig veure res, però l'Oriol va sentir un miol fluixet i va començar a cridar-la. De seguida, al costat d'una roda, va aparèixer el caparró color beige i negre de la gata. Es va deixar agafar, però es va escapolir i va tornar allà on era. Aquí vam iniciar una persecució ella per sota la fila de cotxes i nosaltres pel costat, fins que la fila es va acabar i la vam enganxar fort i portar cap a casa.
Semblava cansada, però no nerviosa ni alterada. Això sí, té totes les ungles trencades, potser de la caiguda per la finestra, potser d'intentar pujar a casa per la paret, potser de qualsevol aventura que va viure durant la seva fuga.
Tot va bé si acaba bé, però esperem que no es repeteixi!!!