Moments de felicitat total

Dissabte passat, finalment, vam anar a patinar pel Passeig Marítim. Havia costat molt acondicionar els meus vells patins per a que pogués utilitzar-los, però uns dies abans just vam col·locar'ls-hi rodes noves. Per altra banda, com que era el Sant de l'Oriol ell estrenava uns patins regal de la seva mare i, a més, finalment feia molt bon dia.
A mitja tarda vam decidir-nos, vam posar patins i proteccions cada ú en una motxil·la i vam baixar cap al Passeig que està a 5 minuts de casa i té un carril bici que sembla que no s'ha d'acabar mai. Quan hi vam ser vam seure en un banc a equipar-nos, patins als peus, genolleres i proteccions als canells. Uns dies abans a Decathlon vaig dubtar si havia de comprar-me un casc, però finalment no em vaig animar, en la creença que tantes hores a la Pista de Gel encara mantindrien el seu fruit i no cauria tan fàcilment com la meva desconfiança inicial em feia pensar.
Després d'uns segons de tentines a la vorera ens vam posar en marxa. En un principi els turmells em feien força mal, però després de tants dies demanant anar a patinar no vaig dir res. L'Oriol es mostrava molt més segur que jo i m'avisava si algú venia per darrera i calia apartar-nos per obrir pas o bé quan calia frenar, tècnica que sembla he oblidat quasi del tot. Sense pressa però sense aturar-nos cap vegada vam arribar fins a Portitxol, tots dos prou satisfets del resultat de l'experiència.
Un cop allà però: un terrible imprevist. Els meus patins no van soportar els pas dels anys, ja en tenien més de quinze i tot i haver-los fet servir poques vegades, van pagar-ho. Es van partir literalment quedant la part de les rodes separades de la bota. Per sort, jo ja feia una estona que notava que alguna cosa fallava i tot just em vaig aturar per a mirar-ho vaig veure el desastre. Vaig intentar patinar un parell de metres per seure en unes escales però ni això van aguantar i van despedir-se definitivament amb un gran crack del patí esquerra que em va fer continuar descalça fins a arreserar-me prou per posar-me les bambes.
Vaig haver de tornar caminant, però el fantàstic paisatge que ens rodejava just al costat del mar, l'esplèndida tarda asolellada i la immillorable companyia em van fer sentir la persona més afortunada del món.
Aquella estona sobre rodes m'havia semblat totalment insuficient i en arribar a casa vaig convèncer a l'Oriol perquè m'acompanyés en cotxe fins a Decathlon a comprar l'oferta de patins encara vigent que havia aprofitat per aconseguir els seus (regal de la seva mare, això sí). Vam apropar-nos a la botiga però els econòmics s'havien esgotat en el meu número i vam haver d'anar a un altre dels centres de la marca per aconseguir-los.
Per què tanta pressa? Doncs perque s'apropa Setmana Santa i era possible que l'oferta desaparagués i també perquè com que marxarem el proper cap de setmana a Barcelona, si no aprofitavem diumenge ja no hi havia més dates per anar a patinar fins al mes vinent.
Tot va sortir bé. Diumenge, altra vegada amb tota l'equipació i aquest cop amb els meus patins nous vam baixar al Passeig Marítim. Vam tornar a anar fins a Portitxol, vam passar de llarg i vam arribar a Ciutat Jardí abans de fer mitja volta. Tot a molt bon ritme. Tot sota un sol preciós. Tot fent-me sentir altra vegada que sovint és fabulós trobar-se amb moments de felicitat total.