martes, 15 de enero de 2013

Què bé estic!

Estic tan bé aquests dies que no voldria que acabessin mai! Visc tranquila i relaxada, sense gaire preocupacions, alguna amb els llogaters del pis de Barcelona, alguna per les despeses que pujen més del que esperavem... però en general, tot avança satisfactòriament.
El cap de setmana passat vam anar a Barcelona. A tots dos ens feia força mandra, ja que amb tantes anades i vingudes resulta difícil sentir-se completament instal·lat, però ara que hem tornat i per primera vegada, no tenim bitllets d'avió per una altra visita. Està clar que a mitjans/finals de febrer tornarem a anar cap allà, però encara no tenim els bitllets (cosa que hem fa pensar que no hem de tardar en agafar-los).
Aquesta última vegada ens els va pagar la mare de l'Oriol com a regal de Nadal, ja que vam desplaçar-nos per celebrar el seu 60 aniversari. Va ser una festa en una galeria d'art. Em va recordar força les festes de 60 anys tant del papa com de la mama, tot i que la de la mama a mi em va semblar la més divertida de totes, potser perquè va ser a l'aire lliure i en taules enlloc de bufet, no ho sé, o potser simplement jo estava de més bon humor aquell dia o potser vaig beure més vi! A saber!
Vam regalar-li una nit d'estada a l'hotel Santa Clara, aquí al costat de casa, i va escollir venir el dissabte 23 de febrer, cosa que segurament farà que no tornem a volar fins el primer cap de setmana de març.
Espero també que aquest mes de febrer vingui la mama a veure'ns, tot i que primer fa falta que muntem l'habitació de convidats!Crec que ja vaig comentar que fa una setmana vaig veure un llit "nido" que m'agradava força, però la por a tantes despeses i el no saber com transportar-lo ens va frenar a l'hora de trucar a la propietària i comprar-lo.
Ahir, quan vam anar a fer la reserva de l'habitació de la Rosa Mari a l'hotel vaig preguntar si acceptaven curriculums. Em van dir que sí i que just estaven buscant una cambrera, que enviés ràpid el meu. Ara d'aquí una estona ho faré, tot i que dubto que m'agafin, ja se sap, pel tema de la "sobrequalificació". Igualment ara mateix tampoc m'encaixaria treballar unes hores pel matí (suposo que només seria esmorzars) ja que de cap manera vull perdre'm les classes d'alemany!
M'està agradant molt estudiar alemany. Les classes se'm passen volant (no recordo que mai abans m'hagués passat). A casa, quan arribo passo els apunts a net i per la tarda faig els deures (hausgaben, crec que es diuen). Després faig algunes lliçons d'un curs gratuit d'alemany per internet, busco les que s'ajusten més al que hem fet a casa i així practico una mica més.
A part de tot això, he tornat a començar la dieta Dukan que tant bons resultats va donar-me fa un parell d'anys. Aquests últims dos mesos he guanyat uns tres/quatre kilos calculo a grosso modo i voldria baixar-los abans de seguir pujant i haver de tornar al meu vestuari de talla 40/42. Sóc molt més feliç a la 38! A veure si tot va bé. Llàstima que no tinc bàscula aquí. Quan vingui la mama potser li demanaré que me la porti (si pot) i si no ja l'agafaré jo quan torni a anar a Barcelona.
Ahir vam estar al Alkampo agafant provisions. A veure si aconseguim organitzar-nos per comprar només una vegada a la setmana, perquè si hi anem dues em dóna la sensació d'estar molta estona comprant! Això d'haver d'agafar menjar per tants dies és nou per mi, que estava acostumada a comprar "al dia". Al principi va semblar-me divertit, però ara se'm fa més pesat, requereix planificació i l'estada al hiper sempre és almenys d'una hora. Per cert! Que vam decidir que ens agrada més el Carrefour que l'Alkampo. Hi ha més ofertes i més varietat de marques, tot i que els làctics no són massa del nostre gust. Una altra opció és el Mercadona, però allà sí que gairebé tot és marca blanca... clar que igualment sempre l'agafem... intentem estalviar a tope! Això sí, encara hi ha uns mínims: coca-cola, fairy, tampax i alguna més s'han guanyat la nostra fidelitat absoluta!
Avui he parlat pel facebook amb l'Olga que feia moltíssim que no en sabia res! Ja en tenia ganes doncs entre les festes, el trasllat i tot estavem totalment desconectades.






1 comentario:

  1. Que be que tot comenci a trobar el seu camí! A veure si aviat em pots ensenyar la casa i em descobreixes el barri. Em costa imaginar-t'hi, fa més de trenta anys que no vaig a Mallorca...

    ResponderEliminar