Truites de patates

Quan faig una truita de patates sempre em venen molts records a la ment. És curiós, no sé si és que pelar i tallar patates i batre ous m'ajuda a pensar i recordar. El més curiós i potser avorrit és que sempre són els mateixos records. Són records d'altres truites de patates.
Cronològicament el primer record és de quan era petita. A casa meva les truites les feia el meu pare. La meva mare deia que tallava les patates amb peu de rei. Que totes tenien exactament la mateixa mida. No sé si és cert o el meu record ho ha modificat però jo recordo que enlloc de tallar les patates a làmines el meu pare les tallava a "taquitos", i la ceba també. Fa molts anys que no menjo d'aquelles truites però crec recordar que eren força bones.
Un altre record directament relacionat és una "llegenda" de la familia del meu pare. Li dic "llegenda" perquè n'he sentit a parlar molt però mai ho vaig veure que jo recordi. Són les truites de patates individuals de la Tieta Conxi, de les que tant el meu pare com el meu tiet Jordi sempre que en tenen ocasió en fan menció.
Mentre vaig pelant patates també recordo sovint la meva estada a Irlanda. Un grup d'italians van cuinar spagetthi amb diferents salses per a un munt de gent i van convidar a tothom qui ho volgués a menjar al seu apartament. Els d'aquí no vam voler ser menys i vam organitzar la "Potatoes Omelette Party". Cal dir que gairebé cap dels qui ho vam fer en sabíem gaire de cuinar truites, però tot i això van quedar prou bé i eren comestibles. La foto conmemorativa d'aquell esdeveniment demostra que a la majoria se'ns va cremar la ceba i que la pinta de les truites, de fet, no era massa apetitosa.
Recordo també, quan arriba el moment de juntar truites i ous, que la mare d'uns amics, ja desapareguda, va ensenyar-los a fer truita quan van marxar a estudiar fora de la ciutat on vivien. Un d'ells, m'explicava, repetint les paraules de la seva progenitora, que era important tirar les patates en un bol amb els ous i barrejar, i en cap cas posar les patates a la paella i tirar-los l'ou per sobre. A saber perquè, absolutament seeeempre recordo això.
Per últim, també recordo, sempre que faig truita que durant una època en que cada cap de setmana anava a Torredembarra a l'apartament de la meva amiga Natalia, gairebé tots els dissabtes a la nit feiem truita de patata amb pa amb tomàquet, igual que gairebé tots els diumenges feiem spagetthis amb tomaquet fregit Solís. Era el menú oficial dels caps de setmana. Això em condueix a pensar, que la mare de la Natalia estava mooolt orgullosa perquè una vegada va sortir una entrevista al diari al jugador de futbol Romario Nazario (que havia estat al Barça tot i que en aquell moment era a Italia). Quan li preguntaven què li agradava més del menjar d'Espanya ell contestava "la tortilla de patatas de la mujer de mi amigo Rafa Carrasco". Aquesta era la mare de la Natalia i ella tenia el retall de diari guardat com un tresor i l'ensenyava tota cofoia.
I per últim, vull afegir que recordo amb molt carinyo les truites que la meva iaia Lluisa em deixava preparades quan anava a jugar a cartes amb les seves amigues a l'estiu, perquè així quan jo arribés a casa, si ho volia, ja podia sopar; la truita i un puré de tomaquet.
Ah! I una menció especial a les suuuuper truites de la meva amiga Laura, que aviat serà mama, i que no sé com s'ho fa per fer-les però són d'aquestes gruixudes i enormes iguals a les dels bar. Li queden tan rebé que al principi creia impossible que les fes ella i pensava que les cuinava la seva mare, fins que la vaig veure preparar-ne en directe.
Em venia de gust posar tot això per escrit.

Excursions

Dimarts passat vam anar d'excursió al Leroy Merlin. No és que estigui massa lluny però mereix ser explicada. L'intenció inicial era comprar: llums de leds per substituïr els alògens del menjador i del bany, un pot per posar els coberts i una taula de planxar. En realitat vam sortir amb un allargo/lladre d'endolls d'aquests que s'apaguen si salten els ploms i una làmpara de peu.
La fabulosa oferta de bombetes de leds no s'ajustava als nostres portalàmades, així que quan vam veure que ens sortia molt més a compte una làmpara de peu on posar bombetes de baix consum, ho vam considerar la millor opció. El pot dels coberts no ens va convèncer gens, infinitament més lleig que els dels xinos, i la taula de planxar massa cara, va quedar descartada (per sort dissabte en vam trobar una al Carrefour).
Al sortir la tormenta era impressionant. Quan érem de camí ni tan sols semblava que anés a ploure! Però l'Oriol havia de conduïr a 40 km/h i tot i així costava veure la carretera. Brutal!
Al dia següent encara plovia, el més curiós és que els paraigües casi no serveixen de res perquè fa tant vent que la pluja ataca des de tots els costats. Per sort, sóc una dona preparada i sota el paraigua vaig equipada amb un plumes impermeable, botes "katiuskes" i barret de pluja. Ja!
L'excursió de dissabte va ser més "tradicional". Vam anar a Deyà, que també és força a prop. Jo hi havia estat fa molts anys, i hi tinc una fotografia en un "xiringuito" de la cala que vaig reconèixer ràpidament. Això sí, la cala estava buida, de fet jo no recordava que no hi hagués sorra! Potser és així només a l'hivern. En el seu lloc hi havia una enorme acumulació d'algues. Vam decidir que hi hem de tornar en millor condicions. Dissabte feia molt fred i a més se'ns havia fet tard per dinar i no vam parar al poble, que es veia tan bonic o més que Valldemossa. Menys turístic almenys ara a l'hivern. Hi havia diversos restaurants amb molt bona pinta i vam plantejar-nos de quedar-nos-hi a dinar, però les limitacions de la Dukan i haver-nos comprat bitllets per anar a BCN a mitjans de febrer ens van fer tirar cap a casa.
Ahir diumenge, neteja general! La mama vindrà de visita aquest dimecres i es quedarà un parell de dies així que s'imposava fer el que es pogués per evitar crítiques... Jo penso que sempre ho mantenim tot bé, però clar, no sé si suficient per un nivell matern!
Vam tirar anti-humitats a les juntes de les rajoles del bany, vam aspirar i rentar a fons el terra i les juntes de les portes i vam intentar fer neta la part de baix de la mampara de la banyera (això ha millorat molt, però no hi ha manera que quedi bé). Personalment crec que els propietaris del pis no eren extrems en temes neteja perquè hi ha coses que tenen brutícia acumulada i no produïda per nosaltres!

Sant Sebastià

Resulta que per Sant Sebastià és el patró de Palma de Mallorca. Jo no en tenia ni idea. La tradició a la ciutat és que per la revetlla l'Ajuntament omple els carrers de barbacoes i tots els veïns baixen a fer-se carn, torrades, etc... És una festa molt popular i divertida. Al voltant de les diferents barbacoes s'hi agrupa gent diversa sense cap problema en deixar-se utensilis, tovallons o intercanviar menjes si fa falta.
Ahir l'Oriol i jo vam unir-nos a aquesta cel·lebració amb el Sergi i la Patti. Nosaltres preferiem quedar-nos a les barbacoes del costat de casa, però ells ens van convèncer per anar fins a la Plaça de la Cort. Així va anar bé perquè vam veure més l'ambient, però no podiem pujar i baixar a buscar coses si ens feien falta (pinces, paper de cuina, etc...)
Jo estic en plena dieta, però no va haver-hi problema perquè puc menjar tanta vedella i pollastre com vull, així que vaig comprar-me unes cuixetes ja sense pell i desosades i me les vaig menjar feliçment. Molt millor que fetes a la planxa, on vas a parar!
Avui he fet una nova recepta, també de dieta, que inicialment tenia molt bona pinta però després m'ha decepcionat, l'hauré de millorar. Són uns pebrots del piquillo farcits amb crema de bolets. El problema és que no vaig trobar bolets i ho he fet amb xampinyons i pel meu gust estava massa soso. La pròxima vegada ho faré amb bolets variats i a veure si milloro!
Ara ja estem a punt de donar per acabada la nostra prospecció d'hipermercats. Hem provat el Carrefour, l'Alkampo, l'Eroski i el Mercadona. Per ara el que més ens ha convençut per preu i quantitat i varietat de productes és el Carrefour. Que a més és el que ens resulta més pràctic d'arribar-hi, així que perfecte!
El pis també ha prosperat: hem comprat un llit "nido" de segona mà i l'hem posat en una habitació que per ara utilitzo com a vestidor. Allà també hi ha una estanteria que abans estava al menjador i que ara la tinc plena de samarretes, jerseis, malles, barrets, bufandes... A l'habitació que anomenem "dels gats" hi ha la meva taula d'escriptori del pis del Clot amb el meu ordinador, tot i que no el fem servir perquè l'altre està al menjador i resulta més còmode d'utilitzar. A mi m'agradaria trobar un lloc millor per als gats, però realment no hi ha cap racó on posar la seva terra, i sobre tot, prefereixo que estigui en aquella habitació que al menjador.
El nostre dormitori també va millorar quan vaig penjar-hi unes fotos antigues de quan jo era petita que havien estat molt temps al c/Provença. No sé des de quan les tinc però em sembla que encara mai les havia penjat. Però com que a la paret hi havia quatre claus alineats vaig aprofitar-los. Ara vull fer algún canvi de lloc de les calaixeres que hi ha a l'armari i provar si poden servir com a tauletes de nit. Al meu costat hi ha espai, però al de l'Oriol potser no ja que té l'armari a prop, ja veurem...

Gent nova

Ahir vam anar de tapes amb els companys de feina de l'Oriol. Va venir l'Héctor, que és el noi que va entrar a treballar el mateix dia que ell, amb qui comparteix el cotxe per anar a l'oficina i amb qui més es fa. També van venir el Juan Antonio i la seva novia Lara, que va començar a l'empresa un parell de setmanes abans. I per últim una companya de feina d'aquí de Mallorca.
Jo no vaig poder menjar ni una tapa per culpa de la dieta. Abans de sortir vaig preparar-me un caldo de peix amb gambes i amb això a la panxa vaig sortir. Evidentment em moria d'enveja al veure'ls amb els seus montaditos i cazuelitas...
Aquí, els dimarts és típic anar de tapes per la zona del Casc Antic on vivim. Així tots els bars omplen la barra amb la seva oferta per picar, i per 2 euros et donen una tapa i un "zurito" que és un gotet de la beguda que vulguis. Sembla una bona oferta, però si ho penses és una clavada! Tot i així, com que és divertit, la gent omple bastant la majoria de locals. Hi ha alguns que ofereixen detalls de més qualitat per un suplement (vi de rioja, o pernil del bo per exemple) però la majoria de gent no s'hi acopla.
El que més em va agradar va ser compartir anècdotes de l'arribada a la ciutat, les primeres impressions de cadascú, el primer allotjament, la búsqueda de pis... suposo que ara mateix és l'únic punt d'unió a part de la feina, i clar, l'únic amb mi, està clar. Va recordar-me els estius que vaig anar a estudiar anglès i en arribar tots explicàvem les experiències del viatge i de l'habitació que ens havíem trobat.

Què bé estic!

Estic tan bé aquests dies que no voldria que acabessin mai! Visc tranquila i relaxada, sense gaire preocupacions, alguna amb els llogaters del pis de Barcelona, alguna per les despeses que pujen més del que esperavem... però en general, tot avança satisfactòriament.
El cap de setmana passat vam anar a Barcelona. A tots dos ens feia força mandra, ja que amb tantes anades i vingudes resulta difícil sentir-se completament instal·lat, però ara que hem tornat i per primera vegada, no tenim bitllets d'avió per una altra visita. Està clar que a mitjans/finals de febrer tornarem a anar cap allà, però encara no tenim els bitllets (cosa que hem fa pensar que no hem de tardar en agafar-los).
Aquesta última vegada ens els va pagar la mare de l'Oriol com a regal de Nadal, ja que vam desplaçar-nos per celebrar el seu 60 aniversari. Va ser una festa en una galeria d'art. Em va recordar força les festes de 60 anys tant del papa com de la mama, tot i que la de la mama a mi em va semblar la més divertida de totes, potser perquè va ser a l'aire lliure i en taules enlloc de bufet, no ho sé, o potser simplement jo estava de més bon humor aquell dia o potser vaig beure més vi! A saber!
Vam regalar-li una nit d'estada a l'hotel Santa Clara, aquí al costat de casa, i va escollir venir el dissabte 23 de febrer, cosa que segurament farà que no tornem a volar fins el primer cap de setmana de març.
Espero també que aquest mes de febrer vingui la mama a veure'ns, tot i que primer fa falta que muntem l'habitació de convidats!Crec que ja vaig comentar que fa una setmana vaig veure un llit "nido" que m'agradava força, però la por a tantes despeses i el no saber com transportar-lo ens va frenar a l'hora de trucar a la propietària i comprar-lo.
Ahir, quan vam anar a fer la reserva de l'habitació de la Rosa Mari a l'hotel vaig preguntar si acceptaven curriculums. Em van dir que sí i que just estaven buscant una cambrera, que enviés ràpid el meu. Ara d'aquí una estona ho faré, tot i que dubto que m'agafin, ja se sap, pel tema de la "sobrequalificació". Igualment ara mateix tampoc m'encaixaria treballar unes hores pel matí (suposo que només seria esmorzars) ja que de cap manera vull perdre'm les classes d'alemany!
M'està agradant molt estudiar alemany. Les classes se'm passen volant (no recordo que mai abans m'hagués passat). A casa, quan arribo passo els apunts a net i per la tarda faig els deures (hausgaben, crec que es diuen). Després faig algunes lliçons d'un curs gratuit d'alemany per internet, busco les que s'ajusten més al que hem fet a casa i així practico una mica més.
A part de tot això, he tornat a començar la dieta Dukan que tant bons resultats va donar-me fa un parell d'anys. Aquests últims dos mesos he guanyat uns tres/quatre kilos calculo a grosso modo i voldria baixar-los abans de seguir pujant i haver de tornar al meu vestuari de talla 40/42. Sóc molt més feliç a la 38! A veure si tot va bé. Llàstima que no tinc bàscula aquí. Quan vingui la mama potser li demanaré que me la porti (si pot) i si no ja l'agafaré jo quan torni a anar a Barcelona.
Ahir vam estar al Alkampo agafant provisions. A veure si aconseguim organitzar-nos per comprar només una vegada a la setmana, perquè si hi anem dues em dóna la sensació d'estar molta estona comprant! Això d'haver d'agafar menjar per tants dies és nou per mi, que estava acostumada a comprar "al dia". Al principi va semblar-me divertit, però ara se'm fa més pesat, requereix planificació i l'estada al hiper sempre és almenys d'una hora. Per cert! Que vam decidir que ens agrada més el Carrefour que l'Alkampo. Hi ha més ofertes i més varietat de marques, tot i que els làctics no són massa del nostre gust. Una altra opció és el Mercadona, però allà sí que gairebé tot és marca blanca... clar que igualment sempre l'agafem... intentem estalviar a tope! Això sí, encara hi ha uns mínims: coca-cola, fairy, tampax i alguna més s'han guanyat la nostra fidelitat absoluta!
Avui he parlat pel facebook amb l'Olga que feia moltíssim que no en sabia res! Ja en tenia ganes doncs entre les festes, el trasllat i tot estavem totalment desconectades.

Nova meta

Aquesta setmana ja he fet el segon pas del meu grup temàtic i he sortit a explorar el barri.
Vaig haver de marcar-me un objectiu perquè això de caminar sense rumb no m'acaba de convèncer i acabo entrant a mil botigues i comprant alguna cosa de la que realment puc prescindir.
Com que tenia al cap des de fa temps que quan fos aquí a Palma m'apuntaria a classes d'alemany, vaig buscar algunes acadèmies i vaig sortir a passejar i a veure-les des de fora, així com a entrar-hi per demanar informació de preus i horaris.
L'excursió em va fer travessar pràcticament tot el Casc Antic. Va ser agradable perquè en cap moment vaig sentir-me perduda. Tenia situats força llocs gràcies a aquell frenètic dia en que vam estar buscant pisos i això em va permetre estar orientada pràcticament tota l'estona.
Com sol passar finalment l'acadèmia escollida no va ser cap de les que vaig visitar si no una amb la que havia contactat per telèfon. I no és que no m'agradessin les que vaig visitar, és que no van donar-me massa opcions.
L'acadèmia que més m'agradava només inicia els cursos per a principiants cada tres mesos. El pròxim inici serà cap a finals de febrer. Una data una mica extranya i totalment inapropiada per mi.
La següent acadèmia que hauria triat era molt a prop de casa i el preu més assequible que la resta. Van prendre nota de les meves dades i van dir un clàssic "ja et trucarem". No m'han trucat. Avui m'hi he tornat a apropar i han corroborat les meves dades i m'han comentat altra vegada que ja em picaran... no crec que passi.
A Berlitz, acadèmies d'idiomes d'aquestes "de tota la vida" s'ho van muntar molt millor. Una noia molt agradable va dir-me que just dilluns va començar un curs i que hi quedaven places. Va convidar-me a assistir a una lliçó gratuita per comprovar si podria adaptar-me al ritme tot i haver perdut tres classes. Va dir-me que no me les cobrarien, que encara em farien l'oferta de Nadal de matricula gratuita i que era un grup on per ara només hi havia noies i que semblava força dinàmic. Tot eren avantatges.
Avui he anat a la classe de prova i m'ha agradat molt. La professora era amable i les alumnes participatives.
Demà confirmaré la meva plaça.
Tot i això, val a dir que tinc molts dubtes a l'hora d'invertir en aprendre un nou idioma. Penso que ja porto molt estudiant anglès i que encara estic lluny de tenir un nivell alt. El llegeixo sense problemes, l'escric i parlo de manera comprensible però encara tinc alguns problemes en la comprensió oral, sobre tot amb interlocutors natius. Així doncs... arribaré algún dia a un nivell acceptable d'alemany? I per acceptable em refereixo a que em resulti útil per alguna cosa! Trobaré algú amb qui m'hagi de comunicar amb alemany per què no sàpiga anglès? Aquestes preguntes m'han portat a pensar que potser hauria d'escollir una altra llengua, però una consulta oberta al facebook m'ha fet veure que aquí a Palma l'alemany pot obrir-me portes a nivell laboral, fins i tot si només el xapurrejo, així que... he passat a net els apunts, m'he inscrit també a una web per aprendre idiomes online que pot ajudar-me a reforçar les classes presencials i he decidit invertir alguns estalvis en aquesta nova meta.

Dia de Reis

Evidentment aquest ha estat un dia de Reis  completament diferent a tots els altres. Quan m'he llevat he seguit la tradició: he despertat a l'Oriol per anar a obrir els regals. Ja havíem dit que només ens faríem un detallet ja que "el forn no està per brioixos" :P
Hem obert els dos paquetets que hi havia sobre la taula. A l'Oriol li han portat un tornavís amb 22 puntes diferents i a mi un joc de bolígraf i portamines (ja que sempre em queixo que en aquest pis no tenim res per escriure!)
Al cap d'una estona però, sota el meu coixí ha aparegut un altre paquetet. Era una funda pel meu mòbil nou. La oficial! Res de fundes "és xino".
Hem estrenat el tornavís penjant el suport dels estris de cuina (cullerot, espumadora...) de la iaia. Bieeeen! Ja és el tercer pis al que m'acompanyen.
Després finalment hem fet una visita que feia temps voliem fer. Fins ara sempre que havíem anat a donar una volta sortíem al Passeig Marítim i anavem cap a la dreta, direcció a la catedral, arribàvem fins al final i tornàvem pel casc antic. Però ja feia dies que pensàvem que potser si anàvem cap a l'esquerra trobaríem una platja. I efectivament! Hem atravessat un parquet molt bufó i hem arribat al Passeig Marítim i en menys de deu minuts de caminar ja hem trobat una platja amb un "xiringuito" molt, molt pijo. D'aquests amb música chill out, taules de disseny i un públic d'uns cinquanta anys prenent gin tonics i ampolles de vi blanc. Nosaltres hem fet unes patatones amb coca-cola i hem anat cap a casa a menjar les sobres del sopar d'ahir.
Per la tarda, l'Oriol ha convidat uns companys de feina a veure el futbol i jo he estat a l'ordinador una bona estona. He consultat la compta corrent i... sorpresa! quin descans! El llogater ja ha pagat el mes! M'he quedat taaaaan tranquila i relaxada! Si tots els mesos és així serà fabulós!
Demà tindré un altre dels meus dies super relaxats, acabant d'ordenar el pis (ja queda poc) i a veure si m'animo a sortir a passejar sola.
Dic que ja queda poc del pis perquè amb el canvi que hem fet (portant l'estanteria del menjador a una habitació i posant una taula d'escriptori a un costat del menjador) tot ja ha començat a agafar més forma i sembla que aviat cada cosa tindrà el seu lloc. Això sí, segueix faltant posar un llit de convidats. En vam veure un de segona mà tipus "nido" molt bé de preu, però no em trucat perquè no sabem com podríem transportar-lo!

Nit de Reis

Avui és la nit de Reis però podria dir que per mi van venir ahir.
L'Oriol va complir la promesa de portar-me a sopar al mateix lloc on vam anar per celebrar (anticipadament) el meu aniversari la primera nit que vam passar junts a Palma. Llavors era octubre i tot just iniciavem aquesta aventura. Havíem vingut a buscar pis i havíem de passar la nit en una habitació de lloguer, on després ell es quedaria unes setmanes.
Vam anar a una pizzeria del Port Marítim i vam demanar un combinat de pastes per dos. Ahir, vam demanar el mateix, tot i que dins el restaurant i no a la terrassa perquè feia molt fred! Vam repassar una mica aquests últims mesos en que ell ha estat aquí i jo encara a Barcelona i vam explicar-nos els moments més difícils, tot i que era més aviat un recordatori doncs ja n'hem parlat altres vegades.
Per mi, el més complicat, desmuntar el meu pis. Per ell, les primeres setmanes, en una casa que no era pròpia i en una feina on encara no sabia com s'adaptaria.
Però ara ja anem més encarrilats. Tenim un pis que ens encanta, vam escollir depressa però bé. Ja som tots dos a Palma, i només falta que jo trobi feina, tot i que aquests dies de "vacances" ordenant-ho tot i fent de maruja ja m'estan bé (si no s'allarguen durant massa mesos!)
Els Reis també van venir perquè vam anar a comprar un telèfon mòbil nou. Ara que som lluny d'aquells qui estimem, familia i amics, cal tenir bona connexió! Vaig quedar-me un Samsung Galaxy S3, versió mini. A veure si em dóna totes les prestacions que espero!
Ara anirem a veure la Cavalcada i després a sopar amb el Sergi i la Patti. Hem passat un matí tranquil, preparant un arròs a la cassola que, sorprenentment, ha quedat bonííííssim!
Aviat en penjaré una fotografia que he fet!
Si en voleu saber la recepta, fàcil i ràpida, l'he tret d'AQUÍ 

Segon dia, segueixo endreçant

Ja fa dos mesos ben bé que vaig inaugurar aquest blog. Vaig adonar-me però que en aquell moment no tenia massa a dir, més que explicar la meva espera del dia en que vindria a instal·lar-me a Palma.
Avui és el meu segon dia i tot transcorre com estava previst.
Les hores passen sobre tot desenvalant les capses del trasllat.
El pis és gran però no hi ha gaire mobles i és per això que no sé ben bé on col·locar cada cosa.
Necessitaria més calaixos o estanteries per la roba, però vaja, poc a poc em vaig apanyant recol·locant roba i objectes a llocs on inicialment no hauria escollit.
De moment només he trobat una coseta trencada. És la làmpara en forma de tortuga que vaig comprar quan vaig anar a viure sola de lloguer l'any 2001. Per sort, s'ha partit just per la meitat, així que penso que potser podrem enganxar-la amb loctite.
El contingut d'algunes capses em sorprèn tot i que jo mateixa li vaig posar. Avui n'he obert una amb ingredients de cuina: molta mel, farina, sucre blanc i moreno, macarrons, fideus... Ara no ens fa falta, doncs ja em fet dues grans compres al Carrefour i ens havíem provist de la majoria d'aquestes coses, però bé, poc a poc ja ho anirem gastant tot, espero!
De moment, aquests dos dies, mentre no hi ha estat l'Oriol no he sortit. Així faig la casa més "meva", passant-hi hores, decorant-la, omplint espais amb les meves coses... Tinc sort perquè hi estic molt a gust.
L'Oriol em diu que sóc molt "casolana" i que és bo que faci meu aquest espai perquè si no, no m'hi sentiré "a casa". Potser té raó. Tot i això, espero aviat tenir-ho tot endreçat i dedicar-me a explorar més el barri.
Una mica és com quan de petits a l'escola estudiavem per temes que cada vegada eren més extensos: "l'escola", "el barri", "la ciutat", "el meu país". Ara faré el mateix. Aquests dies és "casa meva", després "el casc antic", quan acabi, "Palma de Mallorca" i finalment, l'illa. Potser algún dia a l'estiu ja visitarem la resta de Balears.
També passo força estona a l'ordinador. Miro infojobs i m'apunto a algunes ofertes. Avui he posat la TV balear i diuen que és l'única comunitat on no ha augmentat l'atur durant 2012. A veure si tinc sort doncs!
M'agradaria trobar feina perquè llavors sí que podré sentir que estic vivint aquí, de moment és una mica com estar de vacances, que està prou bé, però no em faig una idea real de canvi de vida.