Tota la vida he fumat poc. Vaig començar amb 17 anys, fumant de tant en tant, els caps de setmana amb els amics, algún cigarret a la facultat i poca cosa més.
Amb els anys, al revés que la majoria he anat fumant cada vegada menys, i últimament tot estava limitat a uns dos o tres pitis abans d'anar a dormir. Era un costum relaxant. Seure al sofà, fer un cigarret tranquilament mirant la televisió, relaxar-me i anar a dormir. Quan estava amb amics, si era després de sopar, també fumava, no gaire tampoc. Mai havia necessitat més i mai m'havia plantejat deixar de fer-ho. Alguna vegada, en alguna visita mèdica m'havien dit "fumes tan poc que podries deixar-ho" però també "si no ha d'anar a més no passa res".
Des que vaig estar ingressada no he fumat. Ja fa quatre mesos i mig i encara, cada dia, després de sopar i rentar els plats, tinc ganes de fer el meu cigarret i el meu suc de fruita o iogurth bebible. Però al suprimir el tabac, faig un glop de la beguda que m'he servit i trobo a faltar alguna cosa.
Amb l'Oriol quan veiem alguna película al vespre encara tinc ganes de dir "para-la un moment que vull fer pipi i piti". Era la meva manera de dir que havia d'anar al lavabo i al tornar fumaria.
Estic enfadada amb això de no poder fumar. Estic enfadada perquè no tinc a qui preguntar autènticament els efectes del tabac quan fumes, per exemple un cigarret al dia. És realment tant perjudicial?
Entenc que els FUMADORS (escrit així amb majúscules) tinguin determinats perills per la salut, però voldria saber quina quantitat de tabac és realment perjudicial per als qui podem controlar el vici. Jo puc no fumar, ja ho he demostrat, però CAL que no fumi? Podria fumar un cigarret al dia, a la setmana o al mes?
Les persecucions i exageracions sobre els efectes d'aquesta substància crec que han anat massa lluny, especialment si es té en compte que és un producte legal a tots els països del món. Si realment és tan danyí com indiquen, com és que la seva venda i consum estàn permesos a nivell internacional?
No fumo, no fumo gens. Però estic enfadada per no saber qui podria realment dir-me la veritat.
I ja que hi som... també estic enfadada amb els qui diuen que la única beguda no perjudicial és l'aigua.
