Ja ho sé que fa moltíssim que no escric. Sé que podria fer-ho més sovint, però hi penso poc, aquesta és la veritat.
Ja fa dos mesos i mig que vaig començar a treballar. Estic contenta per la tranquilitat que em dóna haver trobat la feina, però tal i com estava previst ja he començat a agobiar-me una mica. El tema és que crec que esperen de mi alguna cosa i no sé pas quina pot ser! Jo m'esforço en fer tot el que em demanen, però crec que la imatge que estic donant és de la típica "senyora" que treballa molt però no obté els mateixos resultats que una joveneta amb la meitat d'esforç. Ja fa unes setmanes que tinc aquesta sensació.
Provo de no dir mai que alguna cosa em costa, intento sempre apanyar-me sola, però jo mateixa veig que no estic espavilant massa. Cal dir que fins ara he fet tot el que m`han demanat, però no se me'n va aquest malestar que em fa sentir que no faig suficient.
Amb el mes de juliol ha arribat una calor espectacular. A la feina, amb l'aire acondicionat estic prou bé, però pel carrer la sensació d'ofec és terrible, com si no es pogués respirar gairebé.
La setmana passada l'Oriol va tenir vacances i va anar a Barcelona. Jo vaig quedar-me aquí a Palma i la mama va venir a fer-me companyia. Em va saber greu no passar tot el dia juntes com quan va venir a l'hivern! Clar, ara només ens veiem quan jo sortia de la feina, i a més estava cansada i xafada per la calorota, així que tampoc podiem fer massa activitats. Vam passejar i vam anar a sopar fora, vam prendre gelats, vam mirar rebaixes, vam xerrar... Va esta bé però em va semblar poc!
Per la resta els dies continuen igual... feina, compres, sofà, sopar, sofà.
